PRIVACITAT

Soc un gran afeccionat a la fotografia, com quasi tots els meus amics i família saben, i també saben que soc un emprenyador doncs mentre estem reunits no paro de fer retrats a tort i a dret, però mai, mai m’ha passat pel cap la possibilitat d’enviar cap de les meves fotografies ni a Facebook ni a Flicr ni a cap xarxa social, ni he permès que cap d’ells envies cap foto meva. Tan sols el envio d’alguna foto directament als interessats i per correu electrònic o CD.

I això perquè ?. Doncs per un tema de privacitat.

No soc partidari de les xarxes socials i de fet tinc conta a Facebook i ni recordo el temps que fa que no hi he entrat i a Linkedin que procuro solament mirar els canvis que de temps en temps m’avisen que hi ha agut. Fora d’això, res de res.

No soc partidari d’anar explicant a tothom el que he fet ni d’enviar les fotos dels meus amics o del meus nets, i no perquè no m’agradi ensenyar-les, que m’agrada i molt, sinó perquè considero que la vida privada es precisament això, privada, i s’ha de mantenir dins de uns límits absolutament controlats i controlables i les xarxes, cap d’elles, compleixen els requisits que per a mi serien desitjables.

Jo no se, ni tinc perquè saber, si als meus amics els hi agradaria sortir a les xarxes socials, però davant de la incertesa de si uns si i els altres no, la resposta es evident, cap d’ells sortirà a les meves, i el mateix tractament vull donar a les dels meus nets i menors en general que apareixen en les fotos que he fet.

Els menors moltes vegades, per no dir mai, no son conscients del significat d’aparèixer en una fotografia en una xarxa social . D’entrada, i mentre no es modifiqui la legislació al respecte, significa que aquella foto sempre mes estarà a la xarxa, per be o per mal, i jo no se si en el futur a ell el pot avergonyir el haver sortit en una fotografia que es de domini públic, encara que sigui la foto mes candorosa del mon. Per tant haig de respectar el futurs desitjos del menor i mer tant ser absolutament restrictiu amb la publicació de les seves fotos. Ja tindran temps ells mateixos de publicar les seves pròpies fotos quan siguin grans si volen i si no es el seu desig, doncs jo m’hauré avançat.

Fa pocs dies es parlava, arran de la aparició el nou iPhone 5S, que l’empremta que s’utilitza per engegar-lo s’emmagatzemava al propi aparell, degudament encriptada,  i no als servidors d’Apple, cosa que efectivament va confirmar la companya, però imaginem que per un error dels molts que es donen a informàtica o per l’implantació d’un programa específicament dissenyat per fer-ho, aquesta empremta un dia surt dels telèfons, i surt amb les dades del propietari del mateix, i tal vegada amb la seva pròpia fotografia i dades i tot això es junta amb uns serveis de reconeixement i etiquetat de cares (que ja existeixen) i cau en males mans o simplement cau en les mans de l’administració de torn. Us imagineu el que podrien fer amb tot això ¡¡¡¡  ???

Sense donar-nos conta ja anem deixant el nostre rastre per tot arreu, targetes de crèdit, navegació per internet, us de caixers automàtics, localitzadors de vehicles amb gps, us del telefono mòbil en general, targetes de fidelització d’empreses, e-mails, whatsapps, smss, xarxes socials, tot com si fossin les babes d’un cargol, qualsevol que sigui capaç de juntar totes aquestes dades, i no dubteu que hi ha qui ho fa, sap perfectament qui som, a on anem, quins son els nostres gustos, quant guanyem i quant gastem, quines son les nostres preferències culinàries, quin color ens agrada mes, quin cotxe tenim, si ens agrada la música o el teatre o el cinema, etc... etc....

No els hi fem la vida tan fàcil, siguem avars de la nostre privacitat.

El Germa Gran vigila