HI HA UNA PREGUNTA QUE NO ES POT FER

“No es pot votar perquè hi ha una pregunta que no es pot fer.”

Aquesta es la conclusió que he tret del informe del Cosejo de Estado a la pregunta del Gobierno avants de impugnar davant del Tribunal Constitucional la, diem-li, consulta, del 9 N.

Hi ha una pregunta que no es pot fer. Es a dir, hi ha una resposta que no es pot saber.

I la llibertat d’expressió?, i la llibertat d’informació? O es que invocar la constitució solament val per el PP? Jo vull dir el que penso i vull que els demes que vulguin saber-ho, sàpiguen el que penso.

Ahir deia que em sentia menyspreat, avui dic que tinc vergonya aliena. Em sap greu que el “gobierno” que han votat tants espanyols i alguns catalans faci el ridícul de la manera que ho esta fent el govern del PP.

I no vull entrar en la qualificació de les paraules de la senyora Sanchez-Camacho ahir al Parlament al dir que portaran al TC la “intenció del Sr. Mas de ....”. Ja no es contenten en impugnar lleis, decrets o fets administratius, ara també volen impugnat intencions i aviat també els pensaments.

A on arribarem ¡

Hi ha una resposta que no es pot saber. Jo pensava que estàvem en una democràcia i que hom estava legitimat per saber el que pensava tot-hom, però sembla que estava equivocat, el Gobierno ha decidit que hi ha una resposta que no es pot saber i per tant vol posar un morrió a la boca de tots els catalans perquè no puguem respondre.

Son tant ignorants aquests del Gobierno que ni tan sols saben que tenim mans per treure’ns el morrió i que tenim cervell per pensar i boca per expressar les nostres idees i els nostres desitjos i les nostres decisions i això es el que farem el proper dia 9 de Novembre, expressar les nostres opinions. Votar. I tan se val quin sigui el resultat, nosaltres votarem.