No em deixen....

Es impossible, per molt que et facis bons propòsits de escriure sobre coses positives i/o agradables, els mitjans no t’ho permeten.

Jo faig servir habitualment el meu cotxe per venir des-de casa al despatx, però alguns dies utilitzo el tren, avui ha estat un d’aquests dies i per fer un trajecte de uns 20 minuts, des-de E·l Masnou fins Passeig de Gracia, n’hem trigat 80, i tot això sense que a través dels altaveus del tren s’informes de cap anomalia.

Si per un dia que l’agafo hem passa això, imagineu-vos el que pateixen els usuaris habituals....

Canvi d’idioma

Fa força temps que no he escrit res, molts dies em dic a mi mateix que tinc que fer un esforç i escriure un article però al final no em decideixo a fer-ho, i la veritat es que material ni ha i força, ara mateix acabo de penjar el telefon a una comercial d’ Endesa que em volia vendre no se quin pla d’assegurances per si em feia mal, precisament avui que encara hi ha uns 10.000 abonats que estan sense energia a les seves cases o establiments comercial. No cal dir que li he dit que els seus superior no tenien vergonya.

Però es que la falta de vergonya es veu en tots els àmbits i això es el que em treu les ganes d’escriure res.

Tan sols hem de llegir els diaris per veure que cadascú va a la seva, i be està que una persona privada vagi a fer negoci i guanyi molts diners, però en quan ens topem amb servidors públics o amb empreses que presten serveis públics o de primerisima necessitat la cosa ja no pot ser així, primer es el servei i després el negoci i si no estan disposats a fer-ho que canviïn de sector.

Si algú em llegeix, cosa que dubto, veurà que he canviat d’idioma, ja estava cansat d’escriure en castellà i pensar en català, però es que amb el temps jo he anat canviant, abans, quan m’empipava, renegava en castellà, ara ho faig en català i com que últimament sempre que escric estic força empipat, doncs ...... es la conseqüència lògica.

Aquest mes que ve, Agost, que es quan fem les vacances anyals, m’he fet el ferm propòsit d’escriure al menys tres articles de coses positives, que m’hagin donat satisfacció. A veure si em deixen.

Salut a tots.