miércoles, 17 de febrero de 2010

GROUCHO MARAGALL

“Aquests son els meus principis, però si no li agraden, els puc canviar” deia el Groucho Marx, i això mateix sembla que es el que ha fet el Senyor Maragall.

Amb fets com aquest i amb la acceptació dels mateixos per tots els demés polítics no es estrany que els catalans i els espanyol desconfiïn dels que ens manen.

Primer afirma un fet que es absolutament patent, estem “fatigats” del tripartit ( es una forma molt educada de dir-ho), poc després ho ratifica per escrit i al cap de dos dies diu que estava equivocat i que res de lo dit reflexa la veritat. ¡¡FANTASTIC ¡¡

I DESPRES PRETENEN QUE ELS VOTEM......

miércoles, 3 de febrero de 2010

POLITICS

Es una vergonya el que estan fent amb el nostre País, i em refereixo tant a Espanya com a Catalunya perquè tots dos estan igual.

En Rodriguez Zapatero s'ha carregat el País, l'està arrasant, érem un lloc competitiu, ens respectaven bastant, la gent es guanyava la vida, hi havia feina, però aquest senyor, en quatre dies ho ha fotut tot en l'aire, estem totalment desprestigiats, no ens respecte ningú, no ens guanyem la vida, no hi ha feina, el número d'aturats es horripilant i va cap amunt i de ser un dels països capdavanters a Europa, ara ens ocupem de que el fanalet vermell de l'ultim vago del tren no s'apagui. ¡ Quina vergonya !

Peró a casa no estem pas millor, els nostres polítics ara volen fer mes gasto encara, amb el tema de les Vegueries. Que no estàvem be ?, Que no es podien esperar a estar en una situació mes favorable ? Doncs no, ho han tingut que fer ara, per augmentar el gasto, perquè posar el tema de les Vegueries en solfa comportarà un gasto que no es el millor moment de fer, però han de justificar el sou i com sempre amb una cosa que no amoïna gens als ciutadans, que no ens farà viure millor, ans al contrari, fins arribar al consens necessari hi haurà sang, dolor i llàgrimes, i al final tan sols haurà servit perquè els senyors polítics tinguin un tema en el que ocupar el seu temps.

Salut