CRISPETES

Ahir varem anar al cinema, tan se val el nom del film, doncs per el que vull dir es el de menys, vull parlar de la "foca" que tenia al meu costat, i quan dic foca no em refereixo nomes al seu volum que era important, sinó a la seva falta de consideració cap a els demés espectadors de la sala.
Va arribar amb una caixa immensa de crispetes, jo a vegades també n'he menjat, però en bossa petita i sense fer soroll, però ella no nomes no mirava prim pel que fa al soroll sinó que cada vegada que ficava la ma a la caixa, remenava totes les crispetes, semblava que cercava la mes grossa de totes i apa cap a la boca, llavors començava el crec crec dels caixals i quan ja semblava que s'havia acabat, tornem a començar. Un martiri, i a mes el film era molt silenciós.
En acabar, glopet d'aigua, treien i ficant l'ampolla a dins del bossa i oh meravella, els caramels. Apa tornem a començar, desembolica un caramel, fica'l a la boca, trinxa'l, mes crec crec, xafa el paper i el fica a la bossa, i en acabar, torna a començar. deu o dotze se'n va menjar, i després com que devia de tenir fred per falta de calories es va posar el jersei i amb el seu volum ens va tocar el rebre a tots els veïns.
Be, us podeu imaginar l'escena, jo la vaig mirar varies vegades per veure si se'n donava conta de que ens estava molestat, però com si sentis ploure.
Crec que els cinemes haurien de cercar un altre producte que no fes tant de soroll per vendre'l a l'entrada, molts espectador els estaríem agraïts, i els espectadors hauríem de pensar que no estem sols i que si hem de fer nosa, val mes que ens quedem a casa i lloguem un DVD.